Bassa natural - 2a part

Sobre el tema de l’aigua i de la Bassa de Capellades s’han dit moltes coses i algunes de contraposades, però en el què tothom està d’acord és que la Bassa és un sobreeixidor natural de l’aqüífer Carme-Capellades, igual que les Dèus de Sant Quintí de Mediona.

Però, primer parlem de l’aqüífer, quina importància té, què és i què representa. L’aqüífer Carme-Capellades és un dels que segons el Decret 328/1988 de la Generalitat de Catalunya està protegit de manera especial mitjançant unes normes i procediments específics. Aquest Decret comença indicant que "Les aigües subterrànies constitueixen un recurs hidràulic d’innegable importància en tot el territori de Catalunya i especialment en les zones en què, tant per raons geogràfiques i de pluviometria com per problemes de qualitat, les aigües superficials disponibles o utilitzables són escasses", i aquest és el cas de Capellades i dels pobles veïns (Carme, Orpí, La Pobla, La Torre, Mediona, Sant Pere, Cabrera, La Llacuna, etc.) i en general de les comarques de l’Anoia i el Penedès, els pocs rius que hi ha tenen uns cabals d’aigua escassos, i més d’un és una autèntica claveguera a cel obert, i per això l’aqüífer Carme-Capellades és de vital importància, perquè és l’única forma de garantir l’aigua per a les persones, per a l’agricultura, per a les indústries i per al medi natural.

Un aqüífer, en termes generals, no és altra cosa que un gran dipòsit natural que recull l’aigua de la pluja que cau en una gran extensió terreny, o dit d’una altra manera, és com una gran esponja natural que va absorbint l’aigua. De tant recollir aigua, va augmentant la pressió dins aquest dipòsit, i com si fos una olla a pressió, necessita una vàlvula d’escapament per on poder fer sortir l’aigua que li sobra, no de qualsevol manera, sinó de mica en mica, com si tingués una aixeta amb el pas mig tancat. D’aquesta manera regula de forma natural la seva capacitat i en una situació normal garanteix aigua durant tot l’any, amb més sortida d’aigua a l’hivern perquè plou més, i amb menys aigua a l’estiu, perquè no plou tant o gens. En el cas de l’aqüífer Carme-Capellades les "vàlvules d’escapament" o "aixetes" més importants són la Bassa de Capellades i les Dèus de Sant Quintí.

Quan les "vàlvules/aixetes" deixen de funcionar vol dir que a l’aqüífer no té suficient aigua, que no hi ha pressió interna, ja sigui perquè no plou prou, o perquè l’aigua s’escapa per altres llocs, o per ambdues coses. Aquest fet, però, és un clar avís que l’aqüífer no té bona salut, que la capacitat que té d’emmagatzemar aigua está minvada, i senzillament que hi ha alguna cosa que no funciona. Per tot això, un punt vital d’informació sobre l’estat general de l’aqüífer Carme-Capellades és la Bassa. Perquè quan un sobreeixidor s’asseca, encara que sigui temporalment com és el cas de la Bassa, no sols és el problema de veure-la sense aigua, si no que és una situació més complicada de resoldre, és el primer avís que pot arribar un punt que no hi hagi prou aigua per beure, o que no es pugui regar, o que les indústries hagin de parar per manca d’aigua, en un futur potser llunyà o no.

L’avís que ha donat la Bassa hauria de permetre a l’Administració (Ajuntaments, Agència Catalana de l’Aigua (antiga Junta d’Aigües), Consells Comarcals), als usuaris de l’aigua de beure i als usuaris agrícoles i industrials (tant els de Capellades com els dels pobles veïns), de fer una valoració global del problema, de buscar solucions generals per a l’aqüífer (controlar els nous pous i els que ja hi ha sobre l’aqüífer, controlar la quantitat d’aigua que se n’extreu, trobar quins són defectuosos i que perden més aigua de la que se’n treu, establir sistemes de racionalització de l’ús de l’aigua, instar a què es formin Comunitats d’usuaris, etc.), no de buscar la manera més ràpida i artificial de tenir una Bassa plena perquè sí.

Una Bassa artificial, omplenada de forma forçada, impermeabilitzada, sense poder veure si neix l’aigua de forma natural, ja no podrà avisar mai més que l’aqüífer Carme-Capellades té problemes, ja no podrá avisar que s’han de prendre mesures per evitar el que els entesos en diuen sobreexplotació de l’aqüífer; en definitiva, ja no podrá avisar que algún dia pot no haver-hi aigua per ningú si no es prenen les decisions adequades.

En la 3ª part parlarem del que no s’hauria d’haver fet a la Bassa, del que no s’ha de fer, i del per què de tot plegat.