Bassa natural - 1a part

L’origen de La Bassa de Capellades és molt antic. Quan la vila de Capellades encara no existia (estem parlant de fa més de 1000 anys), tota la plana que ara ocupa era uns aiguamolls, on l’aigua que naixia de forma natural queia per la cinglera que ara s’anomena del Capelló, i degut a la gran quantitat de calç que porta dissolta l’aigua, es va anar formant el Barret del Capelló i totes les altres estructures de la cinglera. Un bon dia, algú (es diu que uns monjos) va canalitzar aquest brollador natural d’aigua per utilitzar-ho, sembla, en un petit molí. A partir d’aquest moment és quan Capellades pot néixer, i ho fa al voltant d’uns quants molins que aprofiten el brollador natural d’aigua per a l’elaboració del paper i per moure tota la seva maquinària. Va arribar a ser tan important la indústria del paper a Capellades al segle XVIII que, fins i tot encara ara, en alguns punts de Sudamèrica, del paper de barba en diuen paper Capellades.

Per tant, històricament, La Bassa ha estat i és molt important. Per això cal dir què és i què representa, i tothom està d’acord en què La Bassa és el principal símbol d’identitat de Capellades. El sentit de l’agraïment, el sentit comú, el del deure, i el de la sinceritat, diuen que s’ha de tenir respecte per allò que t’ha donat la vida, que s’ha d’estimar allò que t’ha fet créixer, que s’ha de vetllar per allò que et manté, com si fos una mare.

Quan una persona que no és de Capellades en parla, sempre es recorda de La Bassa (que en diu llac) i del Museu Molí Paperer. Quan un capelladí parla de Capellades, parla de La Bassa, del Museu i del Capelló. Si poguéssim sentir la conversa entre un capelladí i un "foraster" parlant de Capellades, veuríem quin és el sentiment, la simbologia, l’orgull, la passió, i fins i tot la intriga que s’hi posa. Perquè quan s’està enamorat del seu poble, se’n presumeix poc o molt, i potser podria anar així :

"foraster" = I per què quan parleu de Capellades, sempre anomeneu la Bassa i el Museu?
capelladí = Senzillament perquè no tothom en pot tenir.
"foraster" = Què és el que no pot tenir, un museu?
capelladí = No. Tothom pot tenir un museu.
"foraster" = Dons què vols dir, un Museu Molí Paperer?
capelladí = No, home, no; un Museu Molí Paperer també el pot tenir tothom, fins i tot.
"foraster" = Però a veure ..., què és el que no pot tenir tothom?.
capelladí = Dons una Bassa com la nostra.
"foraster" = I per què no? És ben senzill.
                  Es fa un clot, s’impermeabilitza, l’aigua es porta d’on calgui, encara que sigui de la "quinta
                  punyeta", s’hi posen peixos, s’hi planten uns quants arbres i flors, i s’hi posen quatre bancs.
                  Això no poden tenir? Jo crec que sí.
capelladí = És clar sí. Això ho pot tenir tothom ..., però ..., aquest llac seria artificial, amic meu !!.
                   En canvi La Bassa és un naixement natural d’aigua, hi brolla sola, sense haver-la de portar
                   d’enlloc. Creus que això ho pot tenir tothom?

Normalment, la resposta és que no. Realment pocs llocs poden dir que tenen un naixement natural d’aigua, i a més a més, dins el poble o la ciutat. De llacs artificials a molts llocs n’hi ha, i alguns de molt bonics. Per això, el símbol de Capellades no és un llac ple d’aigua que anomenen La Bassa, d’això en pot tenir tothom, sinó un naixement natural d’aigua que s’anomena La Bassa, i d’això només uns pocs en tenen.

Si La Bassa s’asseca, encara que sigui temporalment, no es pot perdre el món de vista pensant de trobar la manera més ràpida de tornar-la a omplir, perquè la manera més ràpida és portar l’aigua d’un altre lloc i abocar-la a la Bassa, i si l’aigua s’escola, es filtra, o es perd pel subsòl, s’impermeabilitza el terra i s’ha acabat el bròquil. Però ..., s’haurà recuperat La Bassa d’aquesta manera? En absolut. La Bassa s’haurà perdut per sempre, i per respecte ja no es tindrà cap dret a anomenar-la La Bassa, sinó que seria el Llac de Capellades, perquè aquell brollador, o com diuen els tècnics sorgència natural, hauria deixat d’existir. Els capelladins haurien passat a ser d’aquella majoria que tenen estanys o llacs artificials, i aquell orgull i estimació per La Bassa, s’hauria de canviar i transformar. Els capelladins s’haurien d’acostumar a parlar del Llac de Capellades. I, per exemple, al Museu Molí Paperer, lloc més visitat de Capellades, en les seves visites guiades i en els seu tríptics explicatius, haurien d’esborrar la paraula natural, i en l’explicació del què és, què representa i què era en l’antigor el Llac de Capellades, haurien de dir que antigament havia estat un naixement natural anomenat La Bassa, com si s’expliqués l’extinció dels dinosaures de l’era prehistòrica. El problema vindria a l’hora de justificar l’artificialitat del Llac.

En la 2ª part parlarem de quina és la utilitat que té el fet de conservar una Bassa natural, i quin és el lligam amb l’Aqüífer Carme-Capellades.